Coincidint amb una nova trobada organitzat per l’Escola Diplomàtica de Barcelona, vam entrevistar l’ambaixador d’Espanya a Algèria, Fernando Morán. El país, molt condicionat per l’evolució del preu del petroli i el gas, que són la seva principal font de divises, treballa en la diversificació de la seva economia potenciant la seva industrialització i nous sectors. Una oportunitat que s’obre per a les nostres empreses que, com indica l’ambaixador, són molt benvingudes pels algerians.
Com està afectant la pandèmia la marxa de país?
La pandèmia està afectant profundament Algèria, de la mateixa manera que d’altres països. El govern va decretar el tancament de fronteres aèries, terrestres i marítimes el passat mes de març i seguim en aquesta situació. Només està funcionant el transport de mercaderies. No hi ha vols regulars de passatgers amb Europa ni altres parts de món. Sí que s’han realitzat vols de repatriació a Espanya. Tot això ha afectat els intercanvis comercials, amb una disminució important en 2020 en el volum d’importacions i exportacions.
Des de març de 2020 s’han aplicat mesures restrictives que s’han anat aixecant de mica en mica, ja que la situació de la pandèmia a Algèria és millor que en bona part del món. Hi ha restriccions de moviment entre les diferents províncies, s’ha tancat el comerç i la restauració.
¿Quan s’obriran fronteres?
No es preveu que la situació canviï, a l’igual que en els països veïns.
En els últims anys el descens dels preus del petroli ha provocat una important caiguda de divises, que ha marcat l’evolució de país. Com es preveu que pugui seguir afectant Algèria?
L’economia algeriana està molt condicionada de les exportacions de petroli i gas, que suposen el 95% dels ingressos de divises. Els ingressos fiscals per l’activitat de les empreses relacionades amb el sector suposen també més del 60% dels ingressos fiscals. És per això que la caiguda del preu del petroli ha afectat profundament l’economia algeriana. El Govern ha posat en marxa un pla de rellançament d’altres sectors, com l’agrícola i la construcció, amb els quals intenta compensar la disminució dels ingressos. La llei de Pressupostos 2020-21 està calculada en un preu del barril de 40 dòlars. En les últimes setmanes veiem com el preu del barril està pujant, de manera que les autoritats algerianes tenen una mica més de marge per als seus projectes.
¿Cóm evoluciona l’intercanvi comercial entre Algèria i Espanya?
En el comerç bilateral amb Espanya, hem vist una disminució tant en les importacions com en les exportacions. Al 2018 les exportacions espanyoles van ser de 3.381 milions d’euros i el 2019 de 2.914 milions. Pel que fa a les importacions, el 2018 es van elevar a 4.666 milions i el 2019 van baixar a 3.906 milions d’euros. El 2020 es percep una nova diminución acusada, amb exportacions per 1.781 milions i 2.058 milions en importacions en els 11 primers mesos.
¿Es pot atribuir aquesta caiguda de la nostra relació comercial amb Algèria a l’augment de barreres imposades pel Govern algerià? Algèria ha imposat mesures de control i s’han suspès les importacions de 992 posicions aranzelàries, segons l’última modificació mitjançant decret de dret addicional provisional de salvaguarda o DAP. Aquesta situació és el que ha afectat molt les exportacions espanyoles?
Si analitzem l’impacte d’aquests aranzels sobre els cinc primers capítols d’exportacions d’Espanya a Algèria veiem que aquest descens no ha de ser únicament atribuïble a la imposició de nous drets aranzelaris. En primer lloc, sobre el capítol relatiu a vehicles, molt important perquè va ascendir a 405 milions el 2019, no hi DAPS aplicables; en el segon capítol de màquines i aparells mecànics, en què vam exportar 315 milions el 2019, s’apliquen sobre el 60%; i en el tercer capítol de ferro i acer, dels que vam exportar 240 milions, tampoc no s’hi apliquen DAPS.
Llavors, a què es pot atribuir?
A altres factors a part dels DAPS. El Govern algerià ha posat en marxa un projecte ambiciós de fabricació local per reduir les importacions. També pot ser per factors relacionats amb altres circumstàncies, però no es pot dir que la reducció de les exportacions espanyoles s’hagi produït per la imposició de DAPS. Els drets aranzelaris, de fet, han substituït la prohibició d’importació que existia en el passat, que Algèria va canviar per obrir el seu mercat mitjançant aquestes noves mesures aranzelàries.
A més, a partir del 2020 Algèria estén les barreres a les importacions per a tots els productes mitjançant tres noves mesures per protegir la producció nacional per tal de diversificar la seva indústria i no dependre només dels hidrocarburs. No obstant això, al mateix temps, a partir de juny de 2020, permet a les empreses estrangeres produir sense haver d’associar-se amb una empresa algeriana, en un intent d’atreure inversió estrangera (fins llavors la participació havia de ser del 51% nacional). Pot animar això l’interès de les empreses per establir-s’hi?
Espero que engresqui les empreses espanyoles i faci que vinguin a Algèria. Hi ha empreses que coneixen molt bé com es treballa al país, els problemes que existeixen i les circumstàncies pròpies. La manera de fer negocis aquí és diferent que en altres llocs, té les seves peculiaritats. Les empreses interessades i que encara no coneixen bé el país és bo s’assessorin.
Espanya sempre ha estat benvinguda a Algèria des de la seva independència, el 1962. El President de la República, Abdelmadjid Tebboune, va dir l’octubre passat al President de Govern, Pedro Sánchez, que va visitar el país, que Algèria compta amb Espanya per intensificar les relacions econòmiques i comercials. Aquest clima favorable a la inversió espanyola es percep al país. En qualsevol mercat es poden trobar algunes dificultats que cal solucionar, però les empreses espanyoles sempre han estat benvingudes aquí.
Existeixen en total gairebé tres centenars de projectes mixtes hispano-algerians en sectors molt diversos com l’agroalimentari, embalatge metàl·lic, marbre, indústria sabonera, paper i cel·lulosa, teles asfàltiques, pesquer, químic, transformacions plàstiques, farmacèutic, etc. Però els més coneguts són energètics: Repsol com a soci de la gran empresa pública algeriana que és Sonatrach, MEDGAZ (Naturgy i Sonatrach), nova refineria de Tècniques Reunides amb Sonatrach …
Hi ha més de 500 empreses establertes aquí, amb empreses de gran magnitut, amb projectes desenvolupats pels dos països amb gran èxit. Hi ha, doncs un terreny abonat per fer bons projectes, amb experiència acumulada i gran quantitat d’empreses.
Algèria ocupa la posició 32 al Rànquing de Prospectiva d’amec, que avalua l’interès comercial dels països per a les empreses industrials. A la pràctica, Espanya és el tercer comprador a Algèria, amb un 11% de quota en les importacions segons dades de 2019 després de França i Itàlia. En canvi, és el quart país proveïdor després de la Xina, França i Itàlia, amb el 7% de l’total d’importacions d’Algèria. Tenim camí per recórrer?
Itàlia, França i Espanya se situen pràcticament al mateix nivell, tenen un intercanvi comercial similar amb Algèria. Xina sí que és un altre tema, està molt per davant.
Animo les empreses espanyola al fet que vinguin, ben assessorades, perquè és un país que ofereix grans possibilitats. Els meus interlocutors algerians estan desitjosos perquè les empreses espanyoles segueixin venint. Hi ha alguna queixa o referència al fet que el volum de la inversió espanyola és molt baixa respecte a d’altres països, ja que el 2018 es va situar únicament en 366 milions d’euros, mentre que la inversió algeriana a Espanya va ser de 760 milions. Per això, en moltes ocasions els meus interlocutors algerians em diuen que caldria incentivar la inversió espanyola a Algèria.
El sector secundari suposa el 38% de l’PIN i ocupa el 46,5% de la població. El Govern busca una diversificació progressiva de l’economia nacional. La diversificació que persegueix Algèria per no dependre només de petroli i el gas és una oportunitat per a les empreses espanyoles?
Hi ha força sectors que s’estan potenciant i en el qual les empreses espanyoles tenen terreny per davant. El sector agrícola és un: Algèria ha decidit modernitzar-lo. És un país enorme i amb un subsòl molt semblant al d’Almeria. Hi ha algun grup espanyol que està treballant en diversos projectes. Hi ha també el sector de la construcció. Així mateix, Algèria té també un projecte molt important d’energies renovables en el qual les empreses espanyoles poden jugar un paper fonamental, tal com ens han traslladat les autoritats algerianes. Hem fet arribar aquest interès a les empreses. Les exportacions de gas del país es van reduint a causa de l’augment del consum intern i s’observa en l’energia renovable el futur del subministrament, fonamentalment la solar donades les característiques de país.
Renault, Volkswagen, Seat i PSA han invertit amb plantes d’acoblament a Algèria. El Govern preveu convertir-se en el segon mercat automobilístic d’Àfrica, cosa que havia projectat per a 2021, si bé la Covid-19 ha d’haver afectat els plans. Com afecta a les inversions realitzades al país?
Algèria ha canviat radicalment la seva política en els últims anys en el sector de l’automòbil. Era un importador pur de vehicles. En l’època de l’anterior president, Abdelaziz Buteflika, es va decidir que les empreses de venda d’automòbils haurien acoblar els seus propis vehicles. Es van atorgar 5 llicències, una per a Volkswagen -on s’integra Seat-, que va construir una planta. Seat és una marca capdavantera a Algèria. El nou govern ha donat un nou gir respecte a aquesta política i ha decidit que Algèria sigui no només assemblador sinó que es converteixi en constructor per al mercat intern i per a l’exportació. Amb això, continuen les discussions entre els grups empresarials i les autoritats algerianes, i estic segur que s’arribarà a un acord satisfactori.
Què els diria a les empreses industrials d’amec a les quals pugui interessar-los Algèria?
Que preguntin a les empreses espanyoles que són aquí, que són moltes, per conèixer com fer negocis al país. Hi ha més de 500 empreses aquí, el que significa que Algèria interessa i ha de seguir interessant.