{"id":6359,"date":"2020-12-03T09:27:23","date_gmt":"2020-12-03T09:27:23","guid":{"rendered":"https:\/\/wecreatedesign.co\/dev\/WP\/amec\/?p=4502"},"modified":"2020-12-03T09:27:23","modified_gmt":"2020-12-03T09:27:23","slug":"entrevista-a-lambaixadora-despanya-a-jordania-el-pais-es-la-plataforma-dentrada-de-les-empreses-a-la-regio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/2020\/12\/03\/entrevista-a-lambaixadora-despanya-a-jordania-el-pais-es-la-plataforma-dentrada-de-les-empreses-a-la-regio\/","title":{"rendered":"Entrevista a l’ambaixadora d’Espanya a Jord\u00e0nia: \u00abEl pa\u00eds \u00e9s la plataforma d’entrada de les empreses a la regi\u00f3\u00bb."},"content":{"rendered":"
3 de desembre de 2020<\/div>\n
\n

\"embajadora-jordania-amec.jpg\"Jord\u00e0nia \u00e9s un pa\u00eds at\u00edpic a la regi\u00f3. Se la coneix com la Su\u00efssa de l’Orient Mitj\u00e0: t\u00e9 una postura conciliadora en el conflicte Israel-Palestina, mant\u00e9 vincles s\u00f2lids amb pa\u00efsos del Golf i bones relacions amb els EUA i la Uni\u00f3 Europea. Per totes aquestes raons, \u00e9s un pa\u00eds proper a Espanya. No obstant aix\u00f2, Jord\u00e0nia es troba en una zona de gran inestabilitat pol\u00edtica. Comparteix frontera amb S\u00edria i ha patit l’impacte de la seva terrible guerra. La tensi\u00f3 tamb\u00e9 ha augmentat a conseq\u00fc\u00e8ncia de nous assentaments israelians a Cisjord\u00e0nia, el trasllat de l’ambaixada nord-americana a Jerusalem i els acords entre Israel i els governs dels Emirats \u00c0rabs Units (EAU), Bahrain i Sudan per normalitzar les seves relacions diplom\u00e0tiques, cosa que Amman ja va fer l’any 1994 i que ha provocat nombroses cr\u00edtiques per part de l’Autoritat Palestina. Per con\u00e8ixer com evoluciona el comer\u00e7 de les empreses espanyoles a la regi\u00f3 i les oportunitats que pot trobar la nostra ind\u00fastria, entrevistem l’ambaixadora d’Espanya a Jord\u00e0nia, Ar\u00e1nzazu Ba\u00f1\u00f3n D\u00e1valos, poc abans de la seva intervenci\u00f3 a la trobada que CEI-International Affairs, l’Escola Diplom\u00e0tica de Barcelona, ha ofert juntament amb el Cercle d’Economia aquest mes de novembre.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Com ha influ\u00eft l’augment de les tensions a la zona en l’acostament d’empreses espanyoles al pa\u00eds?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00c9s cert que hi ha un clima d’inseguretat, no a Jord\u00e0nia, sin\u00f3 a altres pa\u00efsos de la zona com, per exemple, a S\u00edria. No obstant aix\u00f2, cal destacar que la inversi\u00f3 estrangera ha crescut en els darrers 10\u2009anys i que l’estoc acumulat d’inversi\u00f3 forana ha superat els 36.000\u2009milions de d\u00f2lars, que equival aproximadament al 80\u2009% del PIB. Jord\u00e0nia ha mantingut sempre bones relacions amb Espanya i les oportunitats segueixen sorgint en sectors estrat\u00e8gics.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

En quins sectors se centra actualment la pres\u00e8ncia espanyola a Jord\u00e0nia?\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Tradicionalment les inversions espanyoles han girat al voltant del sector de les infraestructures. En s\u00f3n un exemple els projectes d’energies renovables mitjan\u00e7ant el \u00abJordan Renewable Energy and Energy Efficiency Fund\u00bb o la renovaci\u00f3 del port d’\u00c0qaba. El sector de les instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques \u00e9s el principal focus de negoci dels inversors espanyols al pa\u00eds.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Quines oportunitats existeixen per a les empreses industrials espanyoles?<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

A part dels sectors amb pres\u00e8ncia tradicional espanyola, en aquests moments s’est\u00e0 portant a terme un pla de reformes per diversificar l’economia i potenciar sectors estrat\u00e8gics.<\/p>\n

 <\/p>\n

D’aquesta manera, estan apareixent oportunitats en sectors com l’agroalimentari (per cobrir la seguretat aliment\u00e0ria), el turisme (reorientant prioritats i oferint noves vetes de mercat) i el subministrament de necessitats b\u00e0siques com l’aigua, entre d’altres. Tamb\u00e9 s’ha observat un augment del sector serveis i el comer\u00e7, potenciant sectors com el cosm\u00e8tic o el t\u00e8xtil, que est\u00e0 entrant en el mercat de la m\u00e0 de grans firmes com Inditex.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com poden accedir al mercat les empreses espanyoles i aprofitar aquestes oportunitats?<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

La f\u00f3rmula m\u00e9s utilitzada \u00e9s el partenariat p\u00fablic-privat, \u00e9s a dir, associar-se amb empreses jordanes per a la realitzaci\u00f3 de projectes. No obstant aix\u00f2, la casu\u00edstica de cada projecte \u00e9s variada. En aquest sentit, l’ambaixada espanyola al pa\u00eds ofereix informaci\u00f3 detallada sobre les oportunitats en els diferents sectors, els projectes en marxa i les institucions que els gestionen.<\/p>\n

 <\/p>\n

Jord\u00e0nia \u00e9s una economia oberta i en els darrers anys s’ha esfor\u00e7at per proporcionar un marc jur\u00eddic segur i flexible per a les inversions estrangeres. El ritme de la burocr\u00e0cia s’ha accelerat i ha agilitzat els procediments.<\/p>\n

 <\/p>\n

El pa\u00eds fa anys que es recolza en l’ajuda estrangera i rep bones ajudes de l’FMI i del Banc Mundial. En el pressupost de 2020 es van incloure paquets d’est\u00edmul en sectors com l’immobiliari o el de les infraestructures. Es preveu un canvi de model econ\u00f2mic en el futur que depengui menys de les ajudes i es fonamenti m\u00e9s en inversions productives? \u00c9s Jord\u00e0nia un pa\u00eds pel qual les empreses espanyoles poden apostar?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Jord\u00e0nia es troba en una etapa de transformaci\u00f3 pol\u00edtica, centrada en una exig\u00e8ncia de transpar\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s gran. Per\u00f2, a la vegada, a trav\u00e9s dels paquets d’ajuda externa, s’est\u00e0 portant a terme una reforma econ\u00f2mica del pa\u00eds, que passa pel foment de la inversi\u00f3 estrangera. Jord\u00e0nia necessita ocupaci\u00f3 i el sector privat pot oferir-la.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Entre els anys 2002 i 2010, l’economia jordana va cr\u00e9ixer taxes properes al 6,5\u2009%. A partir del 2011 es va iniciar la desacceleraci\u00f3 del creixement econ\u00f2mic, que el 2016 i el 2017 va ser del 2\u2009% i el 2018 va disminuir fins a l’1,9\u2009%. Una contracci\u00f3 econ\u00f2mica que en els dos \u00faltims anys ha anat de la m\u00e0 d’un elevat nivell d’atur (proper al 20\u2009%) i la caiguda de la inversi\u00f3 estrangera. A qu\u00e8 es deu aquest gir tan important, ja present abans de la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

El 2011 esclata la guerra a S\u00edria i milers de refugiats fugen a Jord\u00e0nia. Gaireb\u00e9 700.000\u2009refugiats van arribar en q\u00fcesti\u00f3 de pocs mesos, i m\u00e9s de la meitat eren menors d’edat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, Jord\u00e0nia va haver de proporcionar assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, aliment\u00e0ria i educativa a pr\u00e0cticament un 20\u2009% m\u00e9s del que era la seva poblaci\u00f3. Per mitigar l’impacte econ\u00f2mic i social ha calgut el suport financer d’organitzacions internacionals com el Banc Mundial o L’FMI. No obstant aix\u00f2, en aquests moments s’est\u00e0 treballant en una agenda de reformes que ajudin a impulsar novament el pa\u00eds.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

A\u00a0<\/strong>aquesta situaci\u00f3 de partida d’inestabilitat i caiguda del creixement, cal afegir ara les conseq\u00fc\u00e8ncies originades per la pand\u00e8mia de la COVID-19, amb m\u00e9s de 100.000\u2009contagis, i la caiguda del turisme, que representa prop del 15\u2009% del PIB.\u00a0Com evoluciona la pand\u00e8mia al pa\u00eds? L’est\u00e0 gestionant b\u00e9 el govern?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Jord\u00e0nia va apostar per mesures de confinament estrictes des del moment en qu\u00e8 la pand\u00e8mia va comen\u00e7ar a estendre’s i aix\u00f2 li va servir per tenir xifres de nom\u00e9s dos d\u00edgits en contagiats i una taxa de mortalitat molt baixa. Per\u00f2 des de setembre el Govern ha optat per solucions que combinen les necessitats sanit\u00e0ries i econ\u00f2miques, i la transmissi\u00f3 comunit\u00e0ria ha provocat un augment en el nombre de contagiats. Tot i aix\u00f2, el sistema sanitari jord\u00e0 no s’ha col\u00b7lapsat, s’han constru\u00eft hospitals de campanya i s’han posat hospitals privats a disposici\u00f3 de la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Segons les dades del mes de juliol de 2020, les exportacions de la Uni\u00f3 Europea a Jord\u00e0nia han tingut un valor de 1.733\u2009milions d’euros, el que significa una disminuci\u00f3 del 13,7\u2009% en comparaci\u00f3 amb el mateix per\u00edode\u00a0de l’any anterior. Les empreses espanyoles no seran una excepci\u00f3. Es preveu una recuperaci\u00f3 \u00e0gil el 2021?\u00a0<\/strong>Hi ha recorregut per endavant per a les exportacions espanyoles i, en concret, per a les empreses industrials espanyoles?<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Es preveu que el 2021 es produeixi una recuperaci\u00f3 similar a la caiguda que experimentar\u00e0 el pa\u00eds el 2020, d’aproximadament un 3\u2009%, un percentatge inferior al de molts pa\u00efsos. La recuperaci\u00f3 dependr\u00e0 en gran mesura de la implementaci\u00f3 del paquet de reformes i de l’entrada d’inversi\u00f3 estrangera.<\/p>\n

 <\/p>\n

Espanya mant\u00e9 una s\u00f2lida relaci\u00f3 bilateral amb Jord\u00e0nia i estrat\u00e8gicament ha funcionat tamb\u00e9 com a plataforma d’entrada a la regi\u00f3 per tenir acc\u00e9s a mercats m\u00e9s grans com l’Iraq o l’Ar\u00e0bia Saudita. Les noves oportunitats en sectors estrat\u00e8gics redunden tant en benefici de les empreses espanyoles com per al creixement i el desenvolupament del pa\u00eds.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

3 de desembre de 2020 Jord\u00e0nia \u00e9s un pa\u00eds at\u00edpic a la regi\u00f3. Se la coneix com la Su\u00efssa de l’Orient Mitj\u00e0: t\u00e9 una postura conciliadora en el conflicte Israel-Palestina, mant\u00e9 vincles s\u00f2lids amb pa\u00efsos del Golf i bones relacions amb els EUA i la Uni\u00f3 Europea. Per totes aquestes raons, \u00e9s un pa\u00eds proper […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4503,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[27],"tags":[],"class_list":["post-6359","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6359","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6359"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6359\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4503"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6359"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6359"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/en.amec.es\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6359"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}