Jordània és un país atípic a la regió. Se la coneix com la Suïssa de l’Orient Mitjà: té una postura conciliadora en el conflicte Israel-Palestina, manté vincles sòlids amb països del Golf i bones relacions amb els EUA i la Unió Europea. Per totes aquestes raons, és un país proper a Espanya. No obstant això, Jordània es troba en una zona de gran inestabilitat política. Comparteix frontera amb Síria i ha patit l’impacte de la seva terrible guerra. La tensió també ha augmentat a conseqüència de nous assentaments israelians a Cisjordània, el trasllat de l’ambaixada nord-americana a Jerusalem i els acords entre Israel i els governs dels Emirats Àrabs Units (EAU), Bahrain i Sudan per normalitzar les seves relacions diplomàtiques, cosa que Amman ja va fer l’any 1994 i que ha provocat nombroses crítiques per part de l’Autoritat Palestina. Per conèixer com evoluciona el comerç de les empreses espanyoles a la regió i les oportunitats que pot trobar la nostra indústria, entrevistem l’ambaixadora d’Espanya a Jordània, Aránzazu Bañón Dávalos, poc abans de la seva intervenció a la trobada que CEI-International Affairs, l’Escola Diplomàtica de Barcelona, ha ofert juntament amb el Cercle d’Economia aquest mes de novembre.
Com ha influït l’augment de les tensions a la zona en l’acostament d’empreses espanyoles al país?
És cert que hi ha un clima d’inseguretat, no a Jordània, sinó a altres països de la zona com, per exemple, a Síria. No obstant això, cal destacar que la inversió estrangera ha crescut en els darrers 10 anys i que l’estoc acumulat d’inversió forana ha superat els 36.000 milions de dòlars, que equival aproximadament al 80 % del PIB. Jordània ha mantingut sempre bones relacions amb Espanya i les oportunitats segueixen sorgint en sectors estratègics.
En quins sectors se centra actualment la presència espanyola a Jordània?
Tradicionalment les inversions espanyoles han girat al voltant del sector de les infraestructures. En són un exemple els projectes d’energies renovables mitjançant el «Jordan Renewable Energy and Energy Efficiency Fund» o la renovació del port d’Àqaba. El sector de les instal·lacions elèctriques és el principal focus de negoci dels inversors espanyols al país.
Quines oportunitats existeixen per a les empreses industrials espanyoles?
A part dels sectors amb presència tradicional espanyola, en aquests moments s’està portant a terme un pla de reformes per diversificar l’economia i potenciar sectors estratègics.
D’aquesta manera, estan apareixent oportunitats en sectors com l’agroalimentari (per cobrir la seguretat alimentària), el turisme (reorientant prioritats i oferint noves vetes de mercat) i el subministrament de necessitats bàsiques com l’aigua, entre d’altres. També s’ha observat un augment del sector serveis i el comerç, potenciant sectors com el cosmètic o el tèxtil, que està entrant en el mercat de la mà de grans firmes com Inditex.
Com poden accedir al mercat les empreses espanyoles i aprofitar aquestes oportunitats?
La fórmula més utilitzada és el partenariat públic-privat, és a dir, associar-se amb empreses jordanes per a la realització de projectes. No obstant això, la casuística de cada projecte és variada. En aquest sentit, l’ambaixada espanyola al país ofereix informació detallada sobre les oportunitats en els diferents sectors, els projectes en marxa i les institucions que els gestionen.
Jordània és una economia oberta i en els darrers anys s’ha esforçat per proporcionar un marc jurídic segur i flexible per a les inversions estrangeres. El ritme de la burocràcia s’ha accelerat i ha agilitzat els procediments.
El país fa anys que es recolza en l’ajuda estrangera i rep bones ajudes de l’FMI i del Banc Mundial. En el pressupost de 2020 es van incloure paquets d’estímul en sectors com l’immobiliari o el de les infraestructures. Es preveu un canvi de model econòmic en el futur que depengui menys de les ajudes i es fonamenti més en inversions productives? És Jordània un país pel qual les empreses espanyoles poden apostar?
Jordània es troba en una etapa de transformació política, centrada en una exigència de transparència cada vegada més gran. Però, a la vegada, a través dels paquets d’ajuda externa, s’està portant a terme una reforma econòmica del país, que passa pel foment de la inversió estrangera. Jordània necessita ocupació i el sector privat pot oferir-la.
Entre els anys 2002 i 2010, l’economia jordana va créixer taxes properes al 6,5 %. A partir del 2011 es va iniciar la desacceleració del creixement econòmic, que el 2016 i el 2017 va ser del 2 % i el 2018 va disminuir fins a l’1,9 %. Una contracció econòmica que en els dos últims anys ha anat de la mà d’un elevat nivell d’atur (proper al 20 %) i la caiguda de la inversió estrangera. A què es deu aquest gir tan important, ja present abans de la pandèmia?
El 2011 esclata la guerra a Síria i milers de refugiats fugen a Jordània. Gairebé 700.000 refugiats van arribar en qüestió de pocs mesos, i més de la meitat eren menors d’edat. En conseqüència, Jordània va haver de proporcionar assistència sanitària, alimentària i educativa a pràcticament un 20 % més del que era la seva població. Per mitigar l’impacte econòmic i social ha calgut el suport financer d’organitzacions internacionals com el Banc Mundial o L’FMI. No obstant això, en aquests moments s’està treballant en una agenda de reformes que ajudin a impulsar novament el país.
A aquesta situació de partida d’inestabilitat i caiguda del creixement, cal afegir ara les conseqüències originades per la pandèmia de la COVID-19, amb més de 100.000 contagis, i la caiguda del turisme, que representa prop del 15 % del PIB. Com evoluciona la pandèmia al país? L’està gestionant bé el govern?
Jordània va apostar per mesures de confinament estrictes des del moment en què la pandèmia va començar a estendre’s i això li va servir per tenir xifres de només dos dígits en contagiats i una taxa de mortalitat molt baixa. Però des de setembre el Govern ha optat per solucions que combinen les necessitats sanitàries i econòmiques, i la transmissió comunitària ha provocat un augment en el nombre de contagiats. Tot i això, el sistema sanitari jordà no s’ha col·lapsat, s’han construït hospitals de campanya i s’han posat hospitals privats a disposició de la sanitat pública.
Segons les dades del mes de juliol de 2020, les exportacions de la Unió Europea a Jordània han tingut un valor de 1.733 milions d’euros, el que significa una disminució del 13,7 % en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Les empreses espanyoles no seran una excepció. Es preveu una recuperació àgil el 2021? Hi ha recorregut per endavant per a les exportacions espanyoles i, en concret, per a les empreses industrials espanyoles?
Es preveu que el 2021 es produeixi una recuperació similar a la caiguda que experimentarà el país el 2020, d’aproximadament un 3 %, un percentatge inferior al de molts països. La recuperació dependrà en gran mesura de la implementació del paquet de reformes i de l’entrada d’inversió estrangera.
Espanya manté una sòlida relació bilateral amb Jordània i estratègicament ha funcionat també com a plataforma d’entrada a la regió per tenir accés a mercats més grans com l’Iraq o l’Aràbia Saudita. Les noves oportunitats en sectors estratègics redunden tant en benefici de les empreses espanyoles com per al creixement i el desenvolupament del país.