- El Fòrum amec 2021 exposa diferents formes de créixer, dificultats i casos d’èxit de creixement òptim, mostrant que en l’actual món global i col·laboratiu hi ha espai per a empreses de diferent dimensió.
- Els membres d’amec, amb un volum d’exportació vinculat a la facturació equivalent al de les grans empreses, constaten com s’assimilen a les alemanyes i italianes i exposen els seus casos d’èxit, que a més de la dimensió es regeixen per factors de competitivitat com l’anticipació, la visió i la innovació.
Barcelona, 6 de juliol de 2021. El Fòrum amec 2021 ha reunit més de 400 directius d’empreses industrials internacionalitzades per debatre en un format semipresencial quina és la dimensió òptima per a la competitivitat de la nostra indústria, tenint en compte que la Pime és la realitat majoritària i que ens trobem en un entorn de concentració tecnològica, empresarial i del poder econòmic. La trobada, des del Paranimf de la Universitat de Barcelona i moderat per la periodista Jèssica del Moral, s’ha seguit majoritàriament en streaming tant des de diversos punts de la geografia espanyola com des d’emplaçaments a tot el món en els quals resideixen tant filials de les empreses industrials com col·laboradors de l’ecosistema industrial.
“S’anticipa un 2021 encara més dinàmic en fusions, adquisicions i pactes empresarials amb l’objectiu d’aconseguir, entre d’altres, nous actius productius. Les empreses hem d’adaptar les nostres estructures corporatives a les necessitats del mercat. Apareixen així aspectes relacionats amb la consolidació en els mercats, l’obertura de noves vies de negoci, l’expansió de la base de clients i el mateix abast geogràfic”, ha explicat el president d’amec, Pere Relats, en l’obertura del Fòrum. D’aquesta manera, el Fòrum ha servit per conèixer que hi ha múltiples formes de créixer: mitjançant la internacionalització, la diversificació, en innovació, ampliant el marge de benefici, mitjançant absorció, a través de la col·laboració, etc.
Durant la jornada s’han mostrat casos d’èxit d’empreses que han aconseguit créixer de forma òptima. Kerajet, per exemple, va realitzar el seu procés de creixement a través de la seva internacionalització, com ha explicat el seu director general, José Vicente Tomás, amb la instal·lació de seus a tot el món. A partir de 2015, el creixement s’ha dut a terme mitjançant la diversificació de producte. Per al director general de Kerajet, la clau de l’èxit ha estat “seguir sempre únicament la visió”, invertint tot el guanyat en R + D i avançant-se al mercat.
La directora general d’UNEX, Neus Mas, ha explicat com es pot créixer i guanyar la dimensió òptima bregant amb empreses petites, mitjanes i grans, i continuar sent una empresa familiar 60 anys després de la seva creació. Ha afirmat que una de les traves majors de créixer és la burocratització. Per això, ha reivindicat que cal mantenir l’agilitat en la presa de decisions i la proximitat amb l’equip.
Per Armando Ares, director de Relacions amb Inversors i Comunicació de Viscofan, “el creixement es converteix en un fet exponencial”, perquè condueix a seguir creixent. No obstant això, l’objectiu és créixer de forma rendible i per a això “cal tenir una estructura de finançament sòlida”. La fórmula de Viscofan ha estat aprofitar els seus avantatges competitius en els diferents mercats buscant oportunitats i duent a terme una barreja de creixement orgànic i inorgànic. Ares ha explicat la complicada adquisició d’una empresa alemanya de col·lagen més gran que Viscofan realitzada en els inicis de l’expansió, que va implicar un gran aprenentatge en haver de sumar una gran estructura i personal. Posteriorment, l’empresa ha crescut mitjançant la internacionalització i noves adquisicions, amb 22 centres de producció a 19 països i una facturació de més de 900 milions. Per Ares, és imprescindible traçar una estratègia de creixement i anar adoptant nous models organitzatius.
A través d’experts de diferents parts de món, el Fòrum ha mostrat que existeixen múltiples formes d’operar molt hàbils en l’actual entorn de fusions i adquisicions. El president de l’Association for Packaging and Processing Technologies (PMMI), Jorge Izquier-do, representant a més de 900 fabricants i proveïdors nord-americans d’equips i serveis per a la indústria d’envasament i transformació, ha explicat com les petites empreses despleguen estratègies per fer front a competidors grans, posant èmfasi en el seu know how, treballant en nínxols específics i amb l’externalització de la fabricació de parts de la maquinària. Thomas Waldmann, director de VDMA, associació que representa més de 3.200 empreses de la indústria d’enginyeria mecànica a Alemanya -l’associació industrial més gran d’Europa-, ha destacat que “les empreses petites i mitjanes som majoria a Alemanya i el model ha estat un èxit”. Waldmann ha posat l’accent en els reptes que afronten davant la digitalització i com s’estan transformant davant la necessitat d’adoptar nous models de negoci. Ha indicat que “hi ha una falta de sensibilitat a obrir-se a nous socis”, un problema que no només es pot atribuir a l’empresa petita i mitjana espanyola.
“La dimensió òptima és la que permet tenir consistència”
Per al consultor en estratègia, innovació i emprenedoria corporatiu, Xavier Marcet, “la dimensió òptima és la que permet la consistència, més enllà de l’èxit”, aportant beneficis no només a l’empresa sinó també a l’entorn. Marcet ha diferenciat el creixement empresarial basat en un projecte del de “determina-nades operacions que tenen com a objectiu la dimensió, com les que protagonitzen alguns fons, i que converteixen el que era una empresa en un negoci”. A més del creixement inorgànic, “interessant, però molt complex perquè moltes vegades un més un no suma dos”, Marcet ha detallat pros i contres de les nombroses vies de creixement (per marge, per intensificació de mercat, desenvolupament de nous models de negoci, tenint la tecnologia com a palanca, a través de spin off, d’aliances, mitjançant l’aportació a la societat, etc.). Segons el consultor, per créixer amb consistència, sense guanyar menys diners, cal seguir una estratègia, marcar prioritats, innovar i seguir aprenent, perquè el món va canviant. El focus ha d’estar posat sempre en el client: “el risc de créixer és la burocratització, tenir dins de l’empresa a persones que deixen de pensar en el client”.
El director general d’Antonio Mengibar, Fidel Mengibar; la directora general de Grup Benito Novatilu, Andrea Carandell; el director general de Multiscan Technologies, Álvaro Soler; i la directora general d’Alfa Torres, Concha Fuentes han tractat al seu torn aspectes clau com les barreres fiscals, legals i laborals al creixement, la necessitat d’adaptació de la dimensió en un entorn VUCA, i el propòsit de l’empresa com a motor del creixement. “No tot és qüestió de mida, també és qüestió de visió”, ha afirmat Mengibar, que ha afegit que “tenim moltes limitacions, però no més que la nostra competència italiana”. Per Fuentes, “la normativa espanyola, voluntàriament o no, fent diferències entre grans i petites empreses provoca que hi hagi empresaris que no vulguin escalar per no seguir normes més estrictes”.
Créixer com a indústria i com a país
“Hem de sentir contínuament que hem de guanyar dimensió, però la realitat és que hem de ser competitius en la nostra dimensió”, ha afirmat en les conclusions del Fòrum el director general d’amec, Joan Tristany. En el procés de creixement i el camí cap a la competitivitat, “els casos d’èxit han mostrat que ser una empresa familiar o una empresa petita o mitjana no és determinant ni limitant”, ha incidit. “Cal dirigir-se, sense obsessió, cap a la dimensió òptima, i fer-ho bé, perquè hi ha riscos i cal controlar-los”. Per això, ha afegit, “és imprescindible comptar amb capacitat financera, accés al talent i visió”. En totes les operacions “es necessita un procés de maduració, en un món que per contra evoluciona molt de pressa”. Així mateix, per Tristany, “cal créixer no només com a empresa, sinó també com a indústria i com a país”, recordant com l’aposta per la indústria aporta un retorn al conjunt de l’economia i al benestar. Molt més enllà de repensar la dimensió pròpia, Tristany s’ha dirigit als directius per remarcar la importància de teixir una xarxa nacional i internacional de col·laboracions empresarials. “Col·laborant amb altres aconseguim nous reptes i projectes que ens fan competitius“. En aquest sentit, Tristany ha avançat que l’objectiu d’amec per 2023 és que el seu principal producte de valor serà el mateix dinamisme de la comunitat.
amec impulsa els nous factors clau de competitivitat en les empreses
La comunitat de les empreses industrials internacionalitzades amec impulsa els nous factors clau de competitivitat en les empreses de tot l’Estat: anticipació, adaptabilitat, col·laboració, glocalització i sostenibilitat. Les empreses que formen part d’amec generen un volum d’exportació superior als 6.200 milions d’euros, exporten una mitjana del 53,6% de la seva facturació i inverteixen el 3,9% en innovació.
Per a més informació:
Glòria Ayuso
Gloria.ayuso@ga-binet.com Tel. 654 60 95 18
