Membre de la Carrera Diplomàtica des de 1988 i llicenciat en Dret, l’ambaixador d’Espanya a Bangla Desh, Francesc d’Assís Benítez Sales, ha estat destinat a les ambaixades a l’Aràbia Saudita, Zibabue, Síria, Japó, Tailàndia, Seül i Guinea-Conakry. També ha ocupat càrrecs en el Ministeri d’Afers Exteriors i en Pesidencia de Govern. A l’front actualment de l’ambaixada a Bangla Desh, ens rep abans de protagonitzar una trobada amb empreses organitzat per l’ Escola Diplomàtica de Barcelona i ens explica les oportunitats que poden trobar els nostres membres i la nostra indústria al país, en el qual es valora especialment la tecnologia europea.
Bangla Desh és una gran democràcia, sense atur, però amb una inflació molt elevada. Ha experimentat un grandíssim creixement, superior al 7,5% en 2019. Com ha afrontat la pandèmia? Ha impactat sobre la marxa de les empreses i l’economia?
L’economia segueix la seva marxa malgrat les circumstàncies adverses. A l’escenari de pandèmia, el país ha mantingut un ritme de creixement econòmic d’entre el 3% i el 5%. Ha aconseguit així no només mantenir-se, sinó seguir creixent de forma molt considerable. En els propers anys està previst que el PIB de Bangla Desh segueixi creixent entre el 6% i el 8%. Tot i així, es tracta d’un país amb problemes de subdesenvolupament i pobresa.
Quina és l’explicació d’aquest creixement?
La primera ministra Sheikh Hasina, en el seu tercer mandat ja que ocupa el càrrec des de 2009, ha optat per l’estabilitat, prenent decisions molt raonables en política econòmica. Però la de Bangla Desh segueix sent una economia molt poc diversificada. El motor de creixement són les exportacions de roba confeccionada i les remeses de bangladesíes a l’exterior.
La seva relació comercial amb Espanya es basa clarament en el tèxtil: exportem a país maquinària tèxtil i colorants relacionats amb el tèxtil i vam comprar roba ja confeccionada, fins al punt que es podria dir que Bangla Desh és la fàbrica tèxtil d’Espanya. Existeix recorregut o ja es tracta d’un sector molt madur?
Aquesta estreta relació en el sector tèxtil funciona molt bé. Ara bé: les empreses espanyoles el que fan és subcontractar la fabricació a empreses de Bangla Desh, sense que hi hagi un vincle jurídic. Fabriquen aquí, però no inverteixen. És una relació alhora un tant fràgil perquè les empreses espanyoles quan vulguin poden marxar a qualsevol altra part.
Hi ha oportunitats en altres sectors?
Bangladesh és un país en ple creixement, amb una classe empresarial molt activa i ben connectada. Hi ha, per tant, moltíssimes oportunitats. La primera d’elles és en infraestructures. El país s’ha embarcat en un gran pla que preveu en 20 anys revitalitzar els rius. Això no és menor, ja que el país és tot ell un gran estuari. El transport marítim i fluvial aquí és importantíssim. Les autoritats locals també insisteixen en erigir una gran xarxa de ferrocarril. Empreses espanyoles d’infraestructures, ferrocarril i drassanes tenen aquí molt a dir. També hi ha molta manca en maquinària i tecnologia per a l’agricultura i la indústria alimentària. No hi ha una indústria de transformació de productes alimentaris. I per això molta producció es perd perquè no pot comercialitzar-se.
La principal relació comercial de país és amb la Xina i l’Índia. Hi ha espai per a la tecnologia espanyola?
Cal tecnologia industrial ia Bangla Desh es valora cada vegada més la tecnologia i el producte europeu. Se’l considera de primeríssima qualitat, i amb un bon equilibri entre qualitat-preu. Aquí hi ha molta presència de producte de l’Índia i la Xina i saben apreciar molt bé la diferència, de manera que valoren el know how europeu. Cal aprofitar aquesta clara preferència, encara més quan les empreses espanyoles són molt competitius: poden oferir productes i tecnologia de primeríssima qualitat a preus més competitius que altres països europeus. En aquest sentit, els bangladesíes tenen com a socis més tradicionals a Europa als britànics -eren seva antiga colonials, Alemanya, França i potser fins a Itàlia. En canvi, desconeixen la nostra tecnologia. Quan resulta que la nostra és una tecnologia d’altíssima qualitat a preus més competitius que els dels nostres veïns. Això no ho saben. Espanya no té encara una imatge de país a Bangla Desh, que cal treballar i construir a fons. Hem d’explicar que les empreses espanyoles són capdavanteres en moltes coses: tecnologia puntera, trens d’alta velocitat, tecnologia puntera …
Existeix també algun pla per desenvolupar aquests sectors?
L’administració desitja que les empreses estrangeres vinguin amb la seva tecnologia i desenvolupin aquests sectors. També els de sanitat i hospitals. Creix a gran ritme una gran consciència ambiental entre els joves, i hi ha terreny també per a les energies netes, així com la gestió de l’aigua, sanejament i residus. Bangladesh és un país ple d’aigua, però mal gestionada, molt contaminat i afectat per desastres naturals. De la mateixa manera cal treballar en la contaminació de l’aire -la capital Dacca, amb una població de 26 milions de persones, és de les que compta amb més pol·lució- i la gestió de les ciutats.
I com és fer negocis a Bangladesh?
La realitat també és que l’entorn de negocis al país és molt complicat, amb greus problemes de corrupció i inseguretat política. Les empreses han de tenir perseverança, no espantar-se i sobretot comptar amb un agent local que navegui bé per dins de l’administració, i sàpiga a quina porta cal trucar. Això és essencial.
La importació des Bangladesh està lliure d’aranzels. Per què no a l’inrevés?
Bangla Desh, com a país en desenvolupament, és el més beneficiat per la Unió Europea a través de la clàusula EVA (Everything But Arms) que beneficia a totes les importacions excepte armes, lliures de quotes i aranzels. En canvi, el país imposa alts aranzels a les nostres exportacions. El país compta amb un sistema fiscal molt deficient, la població amb prou feines paga impostos, i per això els ingressos fiscals són molt baixos. La seva forma d’obtenir ingressos és gravant les importacions.
A causa de la seva presència com a diplomàtic en diversos països, coneix bé Àsia. Com veu en general la relació entre Espanya i el gran continent?
Àsia no és el futur, és el present. Compta amb gran diversitat d’economies que estan en ple creixement, amb una societat molt activa, classes dirigents molt connectades amb el poder local i també a nivell internacional. Es tracta d’una àrea de grans oportunitats per a la presència espanyola. I no només en temes empresarials. També en l’aspecte cultural i en l’ensenyament. Podem aportar moltíssim en Universitats i educació, així com donar a conèixer la nostra llengua, l’ús és molt important en el món.