Avui està en boca de tots el problema de subministraments mundial, per tensions i ruptures a les cadenes d’aprovisionament globals que generen inflació i desproveïment.
A Amec ja vam notar els primers senyals el novembre del 2020, en què les empreses de la nostra comunitat ens comunicaven la pujada dels preus de moure contenidors entre Europa i la Xina. Uns mesos després tot es va desbordar.
L’explicació a aquest fenomen habitualment es atribueix al xoc d’oferta produït per la reducció de capacitats productives i logístiques després de l’aturada dels primers mesos de pandèmia. Una ràpida recuperació de la demanda davant d’una oferta inelàstica per reprendre el ritme normal van portar com a conseqüència la crisi actual.
Un cop més, però, la Covid19 no ens deixa veure un bosc de tendències de fons, ja prèvies a la pandèmia, que expliquen aspectes estructurals d’aquesta crisi. La guerra geopolític-tecnològica entre els Estats Units i la Xina, la digitalització, els requeriments mediambientals més grans, o la lluita pel talent global, entre d’altres, constitueixen una fórmula de factors que ja estaven afectant les cadenes productives globals. Aquestes ja havien iniciat un procés de reorganització abans del primer cas de coronavirus a Wuhan, i la Covid19 no ha estat res més que un accelerador o catalitzador molt eficaç d’aquesta fórmula.
Ens trobem així en un nou escenari econòmic mundial. Alguns parlen d’un alentiment de la globalització o slowbalization , d’altres d’una nova etapa de la globalització. Fins i tot hi ha qui vaticina la fi. No ho crec, però tot sembla indicar que, en els propers anys, i potser dècades, el món no serà tan pla com apuntava Thomas Friedman al seu best-seller , sinó més gran o punxegut.
Davant aquest nou panorama, les empreses han de canviar necessàriament les seves estratègies i tàctiques per operar al mercat, que continua sent mundial. En concret, s’ha posat d’evidència la necessitat de dotar més agilitat les cadenes de subministrament global, i s’ha revelat la necessitat d’apropar alguns subministraments.
L’equació de les cadenes de subministrament globals s’ha tornat molt més complexa, passant d’una maximització de l’eficiència en costos, a haver de combinar factors com ara costos, qualitat, resiliència, seguretat i sostenibilitat. Són de vegades forces contraposades que exigeixen una nova concepció de les cadenes globals, mutant cap a cadenes glocals que tinguin en compte aquests factors.
Són cadenes que han de combinar l’eficiència i les economies d’escala de la presència global, amb les noves exigències de proximitat al client i als mercats. La constitució de hubs regionals de subministrament a zones estratègiques del món, una creixent utilització de la robòtica i l’automatització per a la fabricació i la logística, i un canvi del model de costos que inclogui factors com la sostenibilitat o la resiliència, seran els elements definitoris d’aquestes cadenes glocals.
Les oportunitats i els riscos de la glocalització de les cadenes de subministrament variaran en funció de les regions i sectors, però hi haurà alguns elements comuns que hauran de tenir en compte les empreses en les seves estratègies:
- Reforçar la resiliència davant les crisis: examinar tota la cadena de subministrament, fins i tot “riu amunt” dels mateixos proveïdors. Diversificar i estocar. Parafrasejant Xavier Ferràs, passar del just-in-time al just-in-case
- Desenvolupar unes operacions distribuïdes en hubs regionalitzats, per apropar-se al client, estant atent a unes necessitats canviants i oferint-li seguretat. La crisi actual ha revelat com a fonamental posar les operacions al front office de l’empresa
- Potenciar la prospectiva per avançar riscos, preveure necessitats dels clients i gestionar estocs. L’ús de dades a temps real i la Intel·ligència Artificial promouen les cadenes de subministrament cognitives, que permeten predir canvis futurs i avançar-se a les solucions
- Reforçar la innovació digital, especialment l’automatització, la robotització i l’anàlisi de dades. La digitalització ofereix la possibilitat de relocalitzar activitats en països amb un cost superior de mà d’obra, i especialment té un potencial enorme per a transformacions estratègiques, forçant les empreses a qüestionar-se elements fonamentals de la seva estratègia a llarg termini.
- Promoure el canvi cultural a l’empresa cap a una major agilitat i nous models de negoci més digitals i col·laboratius
- Explorar partenariats i ecosistemes per afrontar nous reptes multiplicant capacitats
Per acabar, i potser el més important, en aquest nou entorn és fonamental que els empresaris es posin al comandament, per pilotar l’empresa amb una visió emprenedora renovada que permeti realinear l’estratègia i assegurar la sostenibilitat de l’empresa davant dels nous riscos i incerteses .
Les empreses guanyadores d’aquesta crisi seran aquelles que tinguin al capdavant líders que siguin capaços de comprendre la complexitat de l’entorn, i fer un pas endavant per governar el seu destí.
